La festa de la Sant Jordi

La Sant Jordi, celebració del Sant patró de Catalogne (Sant Georges) és el 23 d'abril en tota la catalogne des de 1456.
És ara la festa de l'amor i de la cultura catalana. Una rosa és oferta a les senyores, antiga tradició cavalleresca que s'ha imposat al fil dels segles. A partir de 1926, una fira als llibres va començar a Barcelona per a la Diada de St. Jordi. Aquesta data coincideix amb l'aniversari de la mort de Cervantes i de Shakespeare. El llibre serà d'ara endavant soci de manera ineludible de la festa.

Aquesta jornada s'ha fet el 1996, jornada universal de la UNESCO. Des de 1976, la Sant Jordi és celebrada a PERPIGNAN i al fil dels anys s'ha imposat a nombrosos pobles de Catalogne Nord.

La fête

El 17 d'abril de 1456 les Corts Catalanes reunides al claustre de la catedral de Barcelona van acordar una constitució que declarava l'oficialitat de la Festa de Sant Jordi, que seria inclosa en les Constitucions de Catalunya. El mateix dia es va fer el pregó públic.

Durant tota l'edat mitjana desenrotllaven de les "festes corteses" i " chevaleresques"a les quals participaven les altes capes de la societat i dels quines eren excloses les classes populars.
Torneigs i justos als quals participaven dels cavallers vinguts de "l'estranger" que concorrien contra els cavallers locals.

Pour les fêtes de la Sant Jordi La messe solennelle annoncée par l'évêque de Barcelone ouvrait les fêtes. Le Palais du Gouvernement Catalan s'ornait de guirlandes de roses, l'ambiance était joyeuse pour accueillir les plus hautes personnalités du pays. Les compagnons de Sant Jordi couvraient de roses les dames.

Aquesta celebració s'ha mantingut i ha arribat fins els nostres dies. La festa actual manté dues tradicions que arrenquen d'aquella època, la de regalar una rosa i la de visitar la capella del sant al Palau de la Generalitat, que obre les seves portes perquè tothom que ho vulgui pugui visitar-la. El President de la Generalitat ofereix un esmorzar, la popular xocolatada, a personalitats de tots els àmbits socials.

El llibre

El costum de regalar Ilibres amb la rosa va néixer el 1926. L'origen d'aquest costum, al Principat, ve del temps de la dictadura del general Primo de Rivera qui suprimí la Mancomunitat de Catalunya. Amb la intenció d'eliminar una festa tan impregnada de catalanitat, va voler-la substituir procla­mant «el Dia del Libro». Va guardar la data del 23 d'abril, perquè aquest dia es commemorava la mort de Cervantes.
La memòria popular és, però, tossuda. La diada del Ilibre va arrelar i, un cop la situació política ho permeté, es va aprofitar l'avinentesa per promoure els Ilibres en català i d'altres actes reivindicatius de la identitat catalana reapareguda el 1926 a Barcelona, la Sant Jordi ha arribat a Catalunya del Nord en el decenni 1990, sostingut per les institucions.

Sant Jordi dóna el seu nom a la festa : festa del llibre, festa de la rosa, vermell en senyal de passió, i festa dels amants. Segons el costum, l'home ofereix una rosa a la dona, la dona ofereix un llibre a l'home.

La rose

El costum de regalar roses és molt antic, d'abans del cristianisme. Els romans per festejar l'arribada de la primavera dedicaven una festa a la deessa Flora i cobrien la seva estatua de roses. El cristianisme no va trencar aquesta tradició sinó que, com va fer amb tantes altres, la va incorporar donant-li una significació religiosa.
Així, encara avui dia, la fira de roses de Sant Jordi, que omple cada any el pati del Palau de la Generalitat, és beneïda pel bisbe de Barcelona. La tradicional exposició de roses del Palau s'ha anat estenent per tot el país i tothom en regala una a la persona estimada.

La rosa vermella és la rosa de Sant Jordi, aquella que segons la Ilegenda va néixer de la sang del drac decapitat i que el cavaller va recollir i oferir a la princesa abans de marxar.