Tot comença en els anys que segueixen la primera croada a Terra Santa (1096-1099). Malgrat la presa de Jerusalem pels creuats (el 15 de Juliol de 1099), la seguretat dels pelegrins no és segura. Entre els bandits locals i els creuats als objectius poc lloables, els pelegrinatges es fan de vegades tràgics.

És només el 1147 que el papa atorga la creu patent vermella als Templaris. Abans, els cavallers estaven només vestits d'un abric blanc i els sergents d'un abric morè. Aquesta creu és cosida sobre l'espatlla esquerra del seu vestit. De nombrosos dibuixos o il·lustracions són enganyadors pel que fa a això ... De més, cada època ha adaptat la seva aparença al seu estil : el segle XVII, per exemple presenta el gran amo|mestre amb un barret, portant una ploma d'adorn, el que sembla més aviat anacrònic en els temps de les croades ! Durant prop de dos segles, els Templaris augmentaran els tindrà per tornar a Occident el 1291 després el cau de Saint-Jean d'Acre. La seva missió de protecció dels pelegrins havia evolucionat bé i nombroses derives van tenir lloc. La presa d'Ascalon (Agost de 1153) és un exemple de l'ambició de certs grans amos|mestres respecte al poder temporal.

El gran mestre en funcions, Bernard de Trémelay, havia intentat en efecte bloquejar l'entrada als altres Francs des de l'obertura d'una bretxa als murs de la ciutat per deixar el camp lliure als cavallers del Temple... La seva lluita continua amb els Cavallers de l'Hopital provoca sovint tensions als camps dels creuats i no facilita la cohesió dels Francs a Terra Santa. La seva tornada no podia agradar a tothom|tot el món, igualment més que l'Ordre del Temple no feia més que enriquir-se al fil del temps : donacions, compres, interessos dels préstecs atorgats ... tot semblava donar a l'Ordre una potència permetent-li trastornar l'organització feudal...

Philippe le Bel, envejós enfront dels Templaris, a conseqüència de les seves riqueses i de la seva potència ha intentat per diversos mitjans utilitzar-los a les seves finalitats. Intentant a la sortida fer-se'n el gran mestre tot continuant sent rei de França, va jugar un joc de traïció que acaba per la detenció, el Divendres 13 Octubre de 1307 al matí, de tots els Templaris del pais. Els Templaris s'havien fet massa poderosos i amenaçaven de sobresortir els reis en funcions. Banquers (Henri III d'Angleterre, Saint-Louis, Philippe Auguste... hi van fer crida), milícies protectores, havien ajudat bé tanmateix Philippe le bel protegint-lo per exemple dels aixecaments a París que van estar a punt de costar-li la vida!